Recuparada d'un remolí d'emocions, em disposo a escriure un text sense sentit i realment ilògic per qui no ho hagi viscut sobre aquestes dues últimes setmanes.
ecordo al port que la primera persona que vam conèixer va ser a l'Alba, que anava sola i estava com molt intimidada per la situació. L'Aura, la Laura i jo vam fer-nos les fortes (tot i que en realitat estavem cagades tant o més que ella) i la vam anar a conèixer. Llavors, per algo que no recordo, ens vam tancar les quatre al wc del port de bcn i no en vam sortir fins al cap de mitja hora. A fora ja hi havia el grup de 8 o 9 persones de granollers/l'hospitalet que ja es coneixien. Es van asseure a una paret i nosaltres quatre ens vam cagar en tot perquè cap de natres s'atrevia a nar-hi a parlar. Cinc minuts més tard o així va arribar un altre grupet de 3 persones (la marta, la silvia, l'aina) que ja es coneixien i tot seguit va entrar ella. Amb ella em refereixo a la farru(kita), la núria; una gran chola de sant cugat que anava amb talons i vestit de minifaldilla vermell. Es va asseure en aquelles cadires ronyoses darrera nostre, i la Laura es va adonar que tenia una gran semblança a la Amy Winehouse (o com coi s'escrigui) i vam començar a dir-li 'la Amy'. xD
Van arribar els monitors i vens van demanar DNI i tarjeta sanitaria, blablbalablabla; si teniem alèrgia als condons (es pensaven que erem uns obsessionats i que fariem orgies a la més mínia) de làtex que en portaven d'alternatius o noseqè.
I entre despedides i pimpampums vam arribar a la duana o com coi es digui i va arribar en lluís (piteeeeeeer xDD) tard i noseqè.
I al vaixell nosé com va anar però vam acabar asseguts en Marcel, l’Adrià, la Laura, l’Aura i jo; en un banc ronyós amb quelcom tapat amb una lona (el tauró, laura, el tauró! xD) fumant bebent i ballant (que consti que jo no vai beure quasi res. i fumar tampoc. eh. ). I van començar a sortir parides de l’estil de la formiga ( JAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJJAJAJAJAJAJJA. ENCARA RIC xD), del SI SI SI.. PINGU!, del ‘ON ES EL MAR?’ ‘el mar és aquí, allà, més avall’ xD o del ‘deixeu-me passar siusplau. SI SEÑORA! JAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJJA.’ o de’n Pol que es volia tirar per la borda.
A partir d’aquí ja tots els dies són com més difusos, recordo que vam arribar a la casa i que a mi em van posar a l’habitació de mon germà i que l’Adrià i jo ens vam fugar a l’habitació de dalt i vem fer bivac a sota el matalàs de l’Aura i el Marcel, que va venir la Sili i ens va fer netejar lavabos a la 1 de la nit i que per protestar ens vam tancar a la cuina, que aquella mateixa nit va ser quan vaig riure MÉS des de feia mesos (a veure, em va venir una mosca, tenia DRET a dir un simple ‘uh’ i aixó no era suficient merder com per a enviar-me a fer voltes a la palmera jjJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJJA!). però vaja..
Una altra cosa molt marcadora va ser la cassolada. xDDDDDDDDDDDDDDDDDD Estavem després de dinar apalancats als matalassos i de cop el ‘que no quiere, que no quiere, que no quiere; bailar. bailar bailar EM VA MATAR xDDDDDDDDDDDD!!!!
I la última nit, que BRUTAL tiu!
Primer allà amb l’ordinador aquell que semblavem desesperats, llavors al pub aquell que només tenien 3 cerveses sense alcohol i als altres ens van donar RADICAL ‘¬¬, llavors a ballar rumba a la platja (això va ser genialment guai.) amb les ampolles de 5 litres fent de congues, llavors banyant-nos sense res a l’aigua en plena nit, llavosr tirant-nos de la roca de 8 metres tot fosc brutalment guai; llavors mirant les estrelles que es veien totes (LA CREU, LAURA, LA CREU! xDDDDDD), intentant fer allò del taison xD!.. i cap a la una al càmping ens fugem tots de botellón.. i els monitors sense enterar-se de res.. JAJAJJAJAJAJAJAJAJAJA,JAJAJAJAJ que em vaig adormir joder que bo xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD I fent la croqueta pel precipici, i intentant fer les 40 voltes que amb 16 ja erem al terra, i el COP SEC!, i l’ESTIC XOP!, i el SENTO VEUUUUUUUS VEO DOOOOOBLEEEEE UUUUUUH MATORRÁ IN THE MATORRÁ!’ simplement brutal mortal catxondíssim .. quan ens despertem per marxar que en pol encara anava morat.. cap a la dutxa per dissimular-ho.. va ser genial.. ‘que hasee un maxoo en la dusha de mujére?’ JAJAJAJJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJA! i llavors al port mentre el vaixell es retrassava nosaltres ballant el petiflor (algú sap què és? la cançó diu ‘chumba chuma chumba petiflori petiflori chumba chumba chumba petiflori petiflor! petiflor! petiflor! petiflor flor flor flor!’ i mentre diu des del primer chumba – fins a l’últim petiflor, es mou el cul endavant i enrere als chuumbes i als costats als petiflors.). Doncs vaja tothom mirant-nos fent el boig..
Al vaixell que es van vessar les cerveses.. o fent pirulos a en Marcel.. o simplement la Judit que es va cremar xDDDDD o jo que dormo amb un ull obert i un de tancat xDDDDDDDDD que bó. I quan es comença a veure barcelona tots plorant.. ens posem sèrios i comencem a fer un petiflori per TOT el vaixell: cuberta, cuines, passadissos, menjadors, etc.. i gent que no coneixiem de res afegint-se al corro.. que bo que bo! arribem i despedides que no s’acabaven mai, plorar i més ploraneres, .. i agafar el cotxe cap a girona de nou.

PD: I se m’acudeixen coses de cop i volta, com quan vam asseure’ns tots al quiosc a veure les entrevistes de la tele, o quan vam deixar sense diaris al vaixell, o quan ens va parar la dona dient ‘tu sales en el última hora!’ i natres: seeeh (H); etc.. bf..
Oh oh! quan ens va despertar l'aleix amb aigua perquè ningú s'aixecava que va passar l'home aquell de l''ES BO S'AIGOOO!' xDDDDDDDDDDDDDD

Ja aniré editant aixó a mesura que em vinguin parides al cap, en sèrio xD
(m'ho he tornat a llegir i no s'enten una fava (CAP DE FAVA! JAU! xD) però es el que toca suposo..)

menorca o8' brutal..

Que sigamos siendo socios en esto de soñar despiertos..

I'm just not going to pretend anymore that I'm alright.
Can't you see it?
I'm crying inside. I'm just tired of smiling and begging to myself to just shut up and not saying anything.
Not going to stand up them anymore.
Not going to pretend I'm okay.
Not going to do what they want me to do. Or what I am supposed to do. The other day my mum just congratulated me for talking with she, my cousin. Yes, realy! Can you believe it?
What does she think that I am?
I'm not going to talk of the weather with no one anymore.
Last week I spend one hour talking about the summer, the sun and the autumn with my estiticien. I just felt kind of stupid.
I'm not going to put up with their stupid jokes.
This year, the one who tries to make me sink is going to recieve something from myself. Dunno what, but something.
They are not going to make me feel just so culprit.
I'm going to be me.
I'm going to make my life mine's.
Altough it isn't the way I do things, although I'm going to penedir of doing it;
"a la mierda con todo".

Alice.

A veces me ahogo en un mar de dudas, me ahogo en el más pequeño vaso de agua, me quedo estancada sin saber que hacer.
Entonces es cuando más necesito a alguien a mi lado, cuando debo pedirte que me ayudes. Y, después de todo, lo haces. Hasta estando yo dentro de un lavabo y tu con la cabeza debajo de la puerta.
Y lo que me sorprende es que no sé aún porqué lo haces.

Porque sigues a mi lado, sabiendo todo lo que comporta. Porque me das consejos, porqué me defensas y por dejarte defensar. Por hacerme ver cuando no tengo la razón y cuando sí.
Gracias. Por ser mi amiga, supongo. (que cutre que suena, por dios). Por ser mi cápsula de albal, por aislarte conmigo debajo de aquél puente de Girona, por ayudarme en todo. Por ser mi válvula de escape, por darme a ver que no estoy sola.
Gracias por darme motivos por los que sonreír.

Ítaca

Es aquella sensación que todos hemos experimentado alguna vez en la vida por lo que realmente paga la pena vivir. Cuando persigues un sueño,luchas insaciablemente para conseguirlo, haces actos que de fútiles hasta son incoherentes, traviesas tierra y mar sólo para ser un poco más cerca de tu meta; para que cuando lo consigas sientas esa sensación de satisfacción que te llena de orgullo y egocentrismo.
Pero, ¿y luego?. Entonces es cuando se abandonan las ilusiones, dónde no nos damos cuenta de que lo que realmente vale la pena en esta vida no es conseguir lo que nos proponemos, sino de lo que hacemos para realizarlos. De los obstáculos que hemos derribado, de las personas con quiénes nos hemos enfrentado, de lo que hemos crecido moralmente...

“Quant surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg…”

Sóc guai, i del rotllo.

Sóc indepe, fume petes, bec calimotxo, porte rastes i unes samarretes del rotllo que flipes! Sempre porte musiqueta a les orelles... Els Obrint Pas són Déu! A les manis sóc el que més gresca fa, la botella de cassalla no ens pot faltar! Als concerts sempre porte la meua estelada, que tots sàpien que sóc indepe i mole! També porte la motxilla de l’insti plena de dibuixos i ròtuls: SKA! Oi!... I xapes, que a cada concert me’n compre una! He aprés les paraules fonamentals: comunisme, Països Catalans, Aznar és un cabró, el Ché mola... Ma mare i mon pare em donen diners per eixir de festa.”

Sembla que ser independentista, nacionalista... és un gest de gent rebel, i ser rebel és guai.
Què hi ha més rebel que fer coses prohibides? Vinga! Fumem petes tots! No et tragues el fum? Dissimula!
Quan més semble que eres una persona de carrer més guai pareixeràs; vinga, fem-nos el calimoxo al portó de casa!
Ah! I què em digueu de les rastes? Si fins ara eren una forma de veure la vida (els brasilers sempre ho han dit, no se’n fan si no es senten preparats...), actualment són un look rebel que t’hi cagues!
La roba és l’element més important per a un xavalet del rotllo d’ara: ANTIFEIXISTES! REVOLUCIÓ! INDEPENDÈNCIA! ... Si no portes un cartellet al teu pit que t’identifique no triomfaràs! Per cert, que no se t’oblide el palestí, eh?
Obrint Pas! Grans Déus de la música valenciana! I no dic que siguen roïns, ni molt menys, però sembla que sols existisquen ells... Obrint Pas a Vinaròs!! “Mare, dóna’m peles que pille 3 hores de bus per anar a un súper concert!” Al poble del costat fan concert, però a eixos no els coneix ni Cristo, són quatre xavalets inexperts (com Obrint Pas fa uns anys, però això ningú ho pensa...).
Quan vages a la mani aquella que tant de temps portes esperant has de fer-te notar... Agafa un megàfon i crida: Espanya és una merda, el rei és un feixista i jo sóc un borratxo, català i intependentista! Després pega-li trago a la cassalla, a morro si pot ser, serà el teu premi!
I l’estelada? On l’has deixada? Trau-la de la motxilla, xè! Llueix d’estel. Però... groga o blava? Què més dóna si no sabem què significa!!!
Ah! Característiques importants d’un bon indepe són les frases rotulades a la motxilla i les xapes que llueix. Ha de semblar que entens de política, que t’oposes al feixisme i tot el que comporta, però... agressivament! Ja no lluites per la pau! Ara sols vols presumir de macarra, fes-te respectar amb una revolució armada si és necessari! Sigues rebel! Afirma que pegaries a un skin i a un feixista! Et donarà prestigi.
De tant en tant has de semblar culte. Ser culte de la vida, no dels llibres, això deixa-ho per als empollons. Pots conseguir-ho dient les següents paraules entre les frases que articules: comunisme, revolució, Aznar, Franco, el Ché... Sobretot has de dominar els noms de tots els personatges revolucionaris!
Ah! I que ningú sàpia que els papis t’han pagat el bus per vindre al concert! Eres autosuficient, no fas cas dels pares ni tampoc els respectes, fins i tot podries dir que no els estimes.

Quina llàstima de comportament. Actualment lluitar per la teua terra ha quedat arrere. Ara per ser un independentista has de demostrar-ho amb el teu aspecte, no amb els teus actes... Ja no serveix que milites a qualsevol partit, institució, entitat o joventut. Ara el que has de fer és pentinar-te quatre rastes, maquejar-te la motxilla i escoltar Obrint Pas.

Volem una joventut lluitadora, responsable, humil i catalana! La volem, la necessitem! No volem quatre fantasmes que embruten el mot “independència”, ni quatre borratxos que van a les manifestacions per apuntar-se una batalleta més! I per què no van a actes, mítings, conferències...? Va, això seria massa demanar!

Vols ser guai? O, prefereixes un país millor? Independència!

Extret de Relats en català.

Tres anyets.

Tres anys.
1086 dies.
25632 hores.
615168 segons.

Uau. Simplement brutal. Porto tres anys escrivint-me amb vosaltres. Tres refotuts anys. Sabeu? Si la JKRowling no s'hagués decidit mai a escriure aquest llibre, Harry Potter, jo mai us hauria conegut; en txu mai hauria fet la web amb en jep; no hi hauria hagut triquedada ni res.
I, sobretot, jo no hauria canviat. No hauria deixat de ser la Mercè i no seria mai la Merche. Escoltaria ECDL i dedicaria el meu temps lliure a la BRAVO.
Però us vaig conèixer. I l'usuari PIM es va registrar. I llavors l'HpFaNàTiCa!! (ehm.. sí, era jo xDDDDDDDD), i l' ((·Scudella·)), i finalment l'Enllunada. S'han anat desenvolupant, i amb ells la meva persona. I he arribat a ser qui sóc ara.

Us vull donar les gràcies per aquests tres anys. Espero que en vinguin molts més.
Us estimo..