St Joan

Cal, any rere any (i ja en són sis), repetir la mateixa tonteria?
Sí, Sant Joan és la nit més curta, però no la nit dels curts. És una nit per gaudir de la companyia, per passar-s’ho bé,: no per a amargar-la als altres.
No creieu que aquesta broma ja cansa, nois?
Quan creixeu (i espero que amb ell madureu) i busqueu feina, tots els postres delictes no apareixeran pas al vostre currículum. “Sí, mira, jo vaig a les nits a petar bústies, a incendiar cases i camps i a tirar iogurts, tomates i articles varis que trobo a la nevera; a la casa del meu professor pel simple fet que durant el curs no vaig cardar brot i em va suspendre”. Però, es clar: al currículum laboral potser no que no hi surt, però al d’amistats si, oi?
“Sí, mira’l, que valent: el van detenir els mossos i tot. Però es clar, com són uns ineptes el van deixar anar. I ara, tres anys després, encara espera judici”.
Un es creu capaç de tot, quan va amb colla. Però quan no té amb qui recolzar-se, llavors és quan apareixen les falses disculpes i la cara us cau de vergonya.
Un any més, sé que passareu per casa, que us venjareu dels insu’s que pogueu tenir i que us desfogareu tot el que pogueu amb la façana.
No obstant, tinc la esperança de que aquest any no vingueu, perquè si ho feu, tingueu la certesa que aquest cop sortiré jo, i no ma mare; i us diré de tot menys el nom del porc.



He dit.